10/01/2011

OPINIÓ: Hola de nou

Tal dia com avui fa quinze anys em trobava igual que ara, esgarrapant a la son les primeres línies d’un projecte que aleshores, igual que ara, no sabia on aniria a parar.

En aquella ocasió tenia 18 anys, era nominalment un estudiant i com a la majoria de companys amb els que ens vam endinsar en aquesta aventura, em mobilitzava la il·lusió de crear una revista i experimentar amb la crítica, la creació i la exposició de les nostres idees.

Aquell projecte es va dir Marges Barcelona. Van ser 6 anys escrivint, cercant publicitat i anant als espectacles de gorra, perque no dir-ho. 0 ajudes i 36 edicions autofinançades d’una revista independent (fancine no ens agradava dir-li) possant a prova una certa manera d’entendre la cultura i tractant de vestir la inocència de sentit crític.

Anys després, estic segur que per tots els que d’una manera o altra van participar del projecte, Marges va ser una experiència iniciàtica de magnífic record i consequències. La vida ens ha dut per camins diferents. Alguns han perseverat en les seves vocacions i d’altres n’han descobert de noves. Jo he anat desfilant per la vessant de la publicitat, el marketing, la comunicació, i, finalment, Internet. Un món que va  trigar a seduïr-me però al que fa uns anys m’he rendit personal i profesionalment.

Durant aquest temps han estat innombrables les vegades que he pensat a tornar a agafar ‘la ploma’ i moltes vegades he desistit. No ha estat fins fa poc que he sentit el desig de reconectar amb aquesta vocació i aquest cop no he volgut deixar pasar més temps sense tornar a 'tacar' pàgines. M’il·lusiona tornar a sortir a trobar idees que després em calgui ordenar, imaginar-me lectors a qui dirigir-me i sobretot poder-ho fer sense cap tipus de condicionant comercial o empresarial. Escriure per a mi mateix, i si compto amb el privilegi de que gent com tu segueixi aquest espai, això ja serà la major recompensa.

La única estratègia per aquest blog serà doncs la improvització, i les meves úniques eïnes la sinceritat i el QWERTY. La finalitat: oferir un punt de vista sobre la oferta cultural que se’m creuï pel camí. Cinema, art, literatura, música, teatre, etc però també reflexions polítiques, socials i, en general vivencials, que no tot ha de ser tant fácil!

No pretenc inventar pa amb oli, ni aspiro a apadrinar cap nova tendència, però sí em proposo que en un context de saturació informativa, culte a la nota de premsa i endogamia crítica, pugui fer una petita aportació original amb formes i colors propis. Confio que superat el desentrenament inicial, el temps ajudarà a fer brollar la emoció d’aquest cibercaledoscopi.

Benviguts!

2 comments:

  1. Crec que he trigat massa dies a posar-me a llegir la teva primera entrada. Ho volia fer amb tranquilitat per saborejar-lo i disfrutar-lo, i han anat passant els dies...

    Doncs sí, l'he disfrutat, com no ho havia de fer si arribes tocant la fibra sensible dels vells temps?

    Benarribat al món dels blocs, el meu fa quasi set anys que et troba a faltar.

    ReplyDelete
  2. si una cosa es guanya amb els anys, és en entrades ;)

    ReplyDelete