Feia anys, des de Saber Perder que no llegia res del petit dels Trueba i realment em venia molt de gust retrobar-me amb el seu món tragicòmic.
Ja des de la primera novel·la seva que vaig llegir fa quasi 15 anys, Cuatro amigos, em va captivar l'habilitat de l'autor madrileny per fer servir històries hil·larants i desenfadades per induïr a la reflexió sobre qüestions tant trascendents i fins i tot amargues com la transmutació de l'amistat de Cuatro amigos, la capacitat d'adaptació o la supervivència emocional de Saber Perder. Capítol apart mereix Abierto hasta el amanecer, la seva descabellada novel·la iniciàtica que ve podria estar escrita pels guionistes de Shameless.
Les expectatives per tant eren altes i potser per això la lectura de Blitz ha resultat decepcionant. Si bé es mantenem gran part dels signes distintius de la factura de Trueba; la preocupació pel pas del temps i el dibuix d'un ciutadà tipus cultureta i una mica snob; en aquest cas la decandència de la història no troba simbiosi en la vessant còmica i hiperbòlica que com lector sempre s'espera d'aquest autor.
Blitz explica els cops de cec que el protagonista comença a donar amb la seva vida, després del fracàs inesperat de la seva relació sentimental. Res més que això. Ni les extravagants consequències que aquesta situació provoca en el la seva vida profesional, ni la crònica d'un romanç-refugi amb un dona vàries dècades més grans que ell, aporten ritme ni interés a la història, que sembla quedar a mig explicar en una via morta.
Blitz és doncs una novel·la curta i congestionada, la primera patinada sèria d'un escriptor audaç i divertit que confiem torni a trobar el flow de les seves obres precedents.